miércoles, 22 de noviembre de 2017

Adoctrinamiento: Libro Geografia e Historia 1 ESO

Tomado del blog de ''Asociación de Profesores por el Bilinguismo'' 

Los manuales de Historia para ESO en Cataluña (II). La Prehistoria
profbil / hace 3 días

Libro analizado. Alcoberro et al. Geografia i Història. Ciències Socials. 1º ESO Ed. Teide. Barcelona, 2007. ISBN: 978-84-307-8502-5


El presente análisis ha sido recogido por el diario digital Voz Populi y por elCatalán.es. En ambos medios se señala que el autor principal de este manual es el actual portavoz de la ANC, Agustí Alcoberro.

2.1. PREHISTORIA

Nunca se usa el corónimo “Espanya”, tan sólo el de Península Ibèrica. En cambio, es de uso habitual “Catalunya”.

Cuando se trata de señalar localizaciones, el libro jamás utiliza el término España para describir el periodo de la Prehistoria. Siempre se dice la Península Ibérica :

A l’est de la península Ibèrica, es conserven moltes pintures rupestres d’èpoques més recents (pg 147),

Al sud de la Península Ibérica, molt rica en metalls, s’hi desenvoluparen dues importants cultures del bronze (pg 152),

La metal.lúrgia del ferro arribà a la Península Ibérica cap al 900 aC (pg 153),

La prehistòria a la Península Ibérica (pg 157), etc.

Con la única excepción de la pg. 147, en donde parece haberse “colado” –en contra de la voluntad de los autores, con toda probabilidad, a tenor de la tónica general- el nombre de España: Les millors mostres d’art rupestre són al nord d’Espanya (cova d’Altamira).

Esto podríamos considerarlo un prurito de exactitud científica y de precaución para no introducir conceptos anacrónicos, toda vez que en la Prehistoria no cabe hablar de España ni de ningún otro ente político-cultural referente a Estado, país, nación, imperio, etc. Por consiguiente, cuando hablamos de localizaciones en el amanecer de la Humanidad, se deberían utilizar términos puramente geográficos y descriptivos.

Pero esta consideración debemos descartarla, toda vez que los autores no tienen ningún empacho en utilizar en este contexto el nombre de Francia:

A la part central i meridional de França (pg. 147),

Diversos llocs d’Europa, sobretot a França (pg. 155),

La Cova de Las Caus, al Sud de França (p. 155),

Jaciment paleolític de la Madeleine, França (pg 142).



Se introducen en el texto nombres de países actuales, incluso de comunidades autónomas y provincias de la España actual. Y hasta de comarcas catalanas. Pero nunca aparece el nombre de España.

También citan en el texto otros estados actuales, algunos bastante más modernos que Francia:

Les noves formes de vida també van aparèixer, posteriorment i sense relació amb la zona esmentada, en altres llocs del planeta: nord de la Xina, Mèxic i el Perú (pg 148 ), Grècia (pg 151).

Los autores llegan a utilizar en este contexto nombres de comunidades autónomas españolas: Cantábria, Astúries, País Basc (p. 155 y 147), País Valencià(pg 151y 147).

Cuando se habla de localizaciones, el nombre de Cataluña es utilizado de modo habitual, sin la más mínima precaución, evitando cualquier circunloquio (el noreste peninsular) que pudiera revelar un prurito de exactitud y huída de anacronismos similar al que se ha mostrado rehuyendo sistemáticamente el nombre de España. Así nos encontramos con

Els primers pobladors de Catalunya (p. 145)

La resta humana més antiga que s’ha trovat a Catalunya (p. 145)

Un altra resta humana de gran interés trovada a Catalunya és la mandíbula de Banyoles (pg 145)
La Catalunya neolítica (pg 150)
Les primeres innovacions neolítiques arribaren a Catalunya cap al 4500 aC,

Entre els anys 3000 i 2500 aC aparegué a Catalunya una altra cultura neolítica més perfeccionada,

Les mines de Can Tintorer són el millor exemple de l’activitat minera a la Catalunya del neolític,

Com va arribar l’agricultura a Catalunya? (pg 151).

A Catalunya es conserven unes tres-centes construccions megalítiques,

A Catalunya el ple desenvolupament de la cultura del ferro va coincidir amb l’arribada dels grecs (pg 153).

Busca informació sobre alguns monuments megalítics de Catalunya (pg 161).


Incluso se llega a utilizar exclusivamente nombres de comarcas catalanas para localizaciones: Motlle per fer destrals procedent de la mina de Riner (Solsonès) (pg 152), Dolmen de Pedra Gentil (Vallgorguina, Vallès Oriental) (pg 161), sin especificar nada más y dando por sentado que todos los alumnos conocerán al dedillo la división comarcal catalana.

En definitiva, se utiliza de modo habitual y con mucha frecuencia el nombre de Cataluña en el contexto de la prehistoria. También se utilizan nombres de estados actuales para situar una localización. Incluso nombres de comunidades autónomas españolas y de comarcas catalanas. Pero el nombre de España está absolutamente proscrito del texto, con una sola excepción, muy probablemente involuntaria.



2.2.1. TABLA DE EJEMPLOS TOMADOS DE DIVERSOS MANUALES. PREHISTORIA

1.- Nunca -o de modo absolutamente excepcional- se usa el corónimo Espanya, tan sólo el de Península Ibèrica. En cambio, es de uso habitual Catalunya.

FICHA DEL LIBRO.
EJEMPLOS
COMENTARIO

Albet, A. , Bosch, D. Et al.: Geografia i Història 1. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2015.
ISBN: 978-84-682-3061-0

Página 168. Dolmen de la Pedra Gentil, Vallgorguina (Catalunya)

Página 172. La Prehistòria a la península Ibèrica i Catalunya.

Página 173. L’Edat dels metalls (…)A Catalunya, els primers poblats de pedra pertanyen a l’edat del bronze (…) a la península destaquen el de Los Millares .

Página 177. Primeres restes humanes a la península i a Catalunya.

De la contraposición entre Cataluña y la Península Ibérica, se deduciría lógicamente que Cataluña no forma parte de la Península Ibérica.
Cortada, J. – Ferreres, E. et al:

1ESO Geografia i Història. Ed. Teide. Barcelona, 2015.
ISBN 978-84-307-8959-7
Pg. 175. Els primers pobladors de Catalunya.
Pg. 185. La Catalunya neolítica. (…) Les primeres innovacions neolítiques arribaren a Catalunya cap al 4500 aC. (…) Entre els anys 3000 i 2500 aC aparegué a Catalunya una altra cultura neolitica més evolucionada, la dels sepulcres de fossa. (…) Dues de les restes més importants que es coneixen a Catalunya.

P. 188. A Cataluya es conserven unes tres-centes construccions megalítiques.

Pg. 189. La metal.lúrgia del ferro arribà a la península Ibèrica cap al 900 aC.(…) A Catalunya, el ple desenvolupament de la cultura del ferro…

Se deduce que Cataluña existe desde el Paleolítico y el Neolítico.

Trepat, C.A. – Campamà, S. et al : Socials 1. Ed. Barcanova. Barcelona, 2015.
ISBN 978-84-489-3619-8

Página 198. A la Península hi a també una bona mostra de pintures neolítiques i de megàlits. A Catalunya destaquen les pintures d’Ulldecona (Montsià) i del Cogul (Garrigues).

Página 205. La Prehistòria a la península Ibèrica.

2.- Se introducen nombres de países actuales, incluso de comunidades autónomas y provincias de la España actual. Y hasta de comarcas catalanas. Pero nunca -o de modo absolutamente excepcional- aparece el nombre de España.

FICHA DEL LIBRO
EJEMPLOS
COMENTARIO
Albet, A. , Bosch, D. Et al.: Geografia i Història 1. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2015.
ISBN: 978-84-682-3061-0

Página 198. Reproducció del cromlec de Stonehenge (Regne Unit).

Página 198. Menhir de Kergadiou a la Bretanya (França)

Página 173. A la península Ibèrica són rics en megalitisme Extremadura, Galícia, el País Basc i Andalusia

Página 173. A Catalunya els primers poblats de pedra pertanyen a l’edat del bronze com el dels Vilars d’Arbeca (Garrigues)
Cortada, J. – Ferreres, E. et al:

1ESO Geografia i Història. Ed. Teide. Barcelona, 2015.
ISBN 978-84-307-8959-7

Pg. 180. Al Nord de la Xina, a Mèxic, a la vall del riu Indus a l’India, i al Perú.

Pg. 181. Escultura d’ambre trobada a Polònia que representa un cavall. (…) Pintura neolítica de la serralada Tassili n’Aljer (Algèria).
Pg. 185. Dues de les restes més importants que es coneixen a Catalunya són el poblat de la Draga de Banyoles (Pla de l’Estany) i les mines de Can Tintorer ( a Gavà, Baix Llobregat).
Pg. 189. Ofrena funerària en forma de carro (República Txeca).

Trepat, C.A. – Campamà, S. et al : Socials 1. Ed. Barcanova. Barcelona, 2015.
ISBN 978-84-489-3619-8

Página 185. Venus de Willendorf (Àustria)

Bisó i cérvol gravats provinents de les coves de la Madeleine, a França, i del Castillo, a Cantàbria.

Representació d’un cavall a la cova de Lascaux (França) i d’un bisó a la cova d’Altamira (Cantàbria)

Página 186. …el pas d’una economia a una altra va tenir lloc a les conques dels rius Indus (India) i Huang He (Xina), als altiplans de l’Amèrica Central (Mèxic) i a la serralada dels Andes (Perú)
Página 192. ..deesa mare, es va a trobar al jaciment de Çatal Hüyük (Turquia)
Página 193. …escultures de ceràmica procedents de Cernavoda (Romania).

Página 193. …Escena de caça de l’abric dels Cavalls, a Valltorta (Castelló) i representació d’una dança de la roca dels Moros, a Valltorta (Castelló) i representació d’una dansa de la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues)

Página 198. …gran nombre de peces de bronze trobades a Llavorsí (Pallars Sobirà) i el poblat dels Vilars (Garrigues) 

No hay comentarios:

Publicar un comentario